Resultats de la cerca
Es mostren 2485 resultats
Alosa becuda
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”,…
Les ofioparmàcies
Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós,…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano…
Les lauràcies
Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’…
Les mirtàcies
Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis…
Santa Maria de les Puelles (Girona)
Art romànic
La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la…
Carles Ribas i Magrí
Medicina
Pediatria
Metge.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989…
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société…
Lo Puèi
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, capital del departament d’Alt Loira, França.
Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina