Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…
Xavier Llobera i Massana
Museologia
Arqueòleg i museòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres en la secció d’història i especialitat d’arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, d’ençà l’any 2008 és director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Anteriorment havia estat coordinador de les àrees de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra És membre del consell consultiu del Consell Internacional de Museus i del Comitè Internacional de Museus d’Història i Arqueologia Ha estat president del comitè andorrà del Consell Internacional de Museus 1885-99 i representant…
polisorbat
Farmàcia
Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.
Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions cosmètiques…
Maria del Mar Raventós i Chalbaud
Economia
Empresària.
Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix…
torsió
Indústria tèxtil
Nombre de voltes de torsió que hom dóna a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra
teletip
Telecomunicacions
Aparell de telegrafia ràpida, amb impressió simultània, a l’aparell receptor, del missatge transmès.
El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip…
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
Lluís Revest i Corzo
Història
Erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat…
Èumenes II de Pèrgam
Història
Rei de Pèrgam (197-159 aC).
Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista
American Philosophical Society
Institució fundada el 1743 a Filadèlfia (EUA) per Benjamin Franklin ‘‘per la promoció dels coneixements útils’’.
És l’acadèmia més antiga dels EUA i fou constituïda seguint el model de les europees La institució ha tingut un notable paper en el desenvolupament tant de les lletres com de les ciències del seu país És dividida en cinc seccions ciències exactes, ciències naturals, ciències socials, humanitats i membres en general Financia i dirigeix recerques en tots els camps de les ciències, i la seva activitat principal en les humanitats ha estat la investigació històrica Concedeix el Magellanic Premium, que és el premi científic més antic de l’Amèrica del Nord Té 600 membres, 100 dels quals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina