Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Sant Joan de Solans (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres…
Castell de Serret (Farrera)
Art romànic
El castell de Serret és associat als veïns de Colomers i de Romadriu, donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit, Arnau Dacó Aquest, l’any 1060, féu hereus del seu patrimoni els seus fills Ramon, Tedball i Guillem Guillem Arnau, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, en féu donació els anys 1087 i 1093 a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica Els successors de la família esdevingueren feudataris del capítol d’Urgell pels esmentats castells, en els quals detingueren l’exercici de les…
Castell de la Rua (Abella de la Conca)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, a la darreria del segle X el castell de la Rua “ ipsum castrum que vocant Rua ” havia estat venut pel comte Borrell a Gisbald, el qual el cedí l’any 997 a un tal Arnau i a la seva muller Ermengarda L’any 1022 l’arxilevita Arnau vengué el castell —que el document anomena de Petra Rua —, juntament amb l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu, al bisbe Ermengol de la Seu pel preu de 1 000 sous Entre el 1036 i el 1040 Guillem, fill d’Adelaida, jurà fidelitat al bisbe Eribau i a la canònica de Santa Maria de la Seu pel castell de la Rua Petrarua Des del…
Francesc Juanola i Reixach
Música
Compositor de sardanes i fiscorn català.
Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una vintena de les…
sansa
Sansa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de làmines pinçades propi de l’Àfrica negra, si bé és a l’Àfrica central on es conserva vigent el seu ús.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les…
dansa de Castellterçol

Dansa de Castellterçol (Vallès Oriental)
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…
Pegaso Sport
Automobilisme
Marca d’automòbils creada el 1949 per l’enginyer Wifredo P.
Ricart Quan Ricart treballava a ENASA, que absorbí la Hispano Suïssa, dissenyà diversos models de cotxes anomenats Z-102 adaptats per a la competició Especialistes de fama internacional crearen els xassís d’aquests cotxes, batejats amb noms com Montjuïc, Rabassada o Pedralbes, que disputaren proves com el GP Sport de Montecarlo 1952, les 24 Hores de Le Mans 1952, 1953 o la Cursa Panamericana, i aconseguiren diversos rècords mundials de velocitat en l’autopista belga Gant-Ostende Abans ja havien aconseguit altres rècords estatals, establerts a la carretera Vic-Tona amb Celso Fernández com a…
Pierre Vago
Arquitectura
Arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà,…
Les’ja Ukrajinka

Les’ja Ukrajinka
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què és coneguda Larisa Petrovna Kosač-Kvitka, poetessa i escriptora ucraïnesa.
De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La captivitat de…
Rafael Leónidas Trujillo Molina
Història
Dictador dominicà.
Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina