Resultats de la cerca

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Les restes de la casa forta de la Boadella i de la seva capella, dedicada, sembla, a sant Miquel, són situades a la vall de Fígols Tan sols hem trobat un esment d’aquest indret, de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat “in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix …” L’any 1860, dins del terme de Fígols, consta la masia de Boadella

Les notícies històriques d’aquesta capella a tocar de l’antiga masia de ca n’Estaper són molt escasses Sabem que existia el 1047, perquè és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga que tingué lloc aquest any En aquest document llegim que l’església de Sant Cebrià té moltes possessions i alous propers a l’església de Sant Joan del castell de Benviure, textualment “subtus Ecclesiam Sti Joannis Castrí Benevivere”

S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície…

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…

Tot i que no pas amb la freqüència del castell de Madrona, trobem que l’existència d’aquest castell de Pinell sovinteja en els documents de l’època De fet, el terme de Pinell apareix ja esmentat en un document del mes de febrer de l’any 936 L’any 1025, Ermemir féu donació d’un castell que es trobava “ infra terminos de castrum Pinel ” Posteriorment surt esmentat diverses vegades, com a castell o mas, els anys 1026, 1032 i 1079 El 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà a la seva filla Ermessenda i al seu marit Guillem de Roca, com a dot, els castells de Pinell, Miraver, Sant Climenç i Alta-…

Situació Petit edifici romànic de planta rectangular sense santuari diferenciat, amb la porta a migdia, mirant al mas de Las Albas J A Adell Extrem de llevant de l’església, amb l’absis carrat, on es mostra l’irregular aparell rústec que forma el seu parament, únicament amb carreus ben tallats a les cantonades ECSA - A Roura Aquesta església es troba al costat de la masia de Las Albas, a la riba esquerra de la Matassa, prop de la confluència amb l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′17″ N - Long 2° 29′47″ E La masia de Las Albas és al costat de la carretera D-…

Coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, obre les portes al públic el Mas Miró de Mont-roig del Camp Baix Camp, la casa museu dedicada a Joan Miró El pintor passà, des del 1911, moltes temporades a la casa pairal, que té una gran vinculació amb els inicis de la seva obra entre altres, la pintura La masia és una recreació del mas El museu és gestionat per la Fundació Mas Miró, constituïda pels successors de Joan Miró

És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana