Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de…
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Ḫalīfa Ḥaftar
Militar
Militar libi.
El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’…
ʿAbd al-Fattāḥ Saʿīd Ḥusain Ḫalīl al-Sīsī
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’Acadèmia Militar l’any 1977, serví la infanteria, on ascendí al comandament d’una divisió mecanitzada Posteriorment, passà al ministeri de defensa, on tingué càrrecs en seguretat i intelligència fou agregat militar a l’Aràbia Saudita, cap de la Divisió Militar del Nord i director d’intelligència militar 2008 Després de la caiguda del president Ḥusnī Mubārak com a resultat de la Primavera Àrab febrer del 2011, fou nomenat membre del Consell Suprem de les Forces Armades, l’òrgan de govern interí format pels militars Després de les eleccions parlamentàries novembre del 2011 - gener…
Emili Boix i Merino
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de Madrid i el 1890…
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…
Thabo Mvuyelwa Mbeki
Política
Polític sud-africà.
Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou govern d’…
Giovanni Pico della Mirandola
Filosofia
Filòsof humanista, senyor de Mirandola i comte de Concordia.
Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina