Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Buka Passage
Canal marí
Canal marí de la regió autònoma de Bougainville (Papua Nova Guinea), que separa les illes de Bougainville i Buka, i comunica la mar de les Salomó amb la resta de l’oceà Pacífic.
copa de Neptú
Zoologia
Esponja, de la classe de les demosponges, en forma de calze o copa, de grans dimensions (1 m d’alçària i 0,5 m de diàmetre), pròpia de les regions càlides del Pacífic.
Militar 2017
Militar
Introducció La derrota militar de Daesh va aparèixer, per primera vegada, com una possibilitat factible © US Army / Rachel Dihem / DVIDS Per primera vegada, el 2017 la derrota militar de Daesh va ser una possibilitat factible, en un context en què hi va haver de nou un elevat nombre de conflictes armats Segons l’Escola Cultura de Pau en van ser 33, caracteritzats per una extrema virulència més de 1000 morts com a conseqüència de les diferents confrontacions i per la perpetuació de les guerres a Síria, al Iemen i a Líbia, i també a la República Democràtica del Congo, la República Centre-…
La vida en rius i llacs de la taigà
Les aigües de la taigà Tant a la taigà eurasiàtica com a la de l’Amèrica del Nord abunden les masses d’aigua, fet gens sorprenent si es té en compte que les precipitacions són abundants i l’evaporació, a causa de les baixes temperatures, és molt escassa Únicament algunes regions muntanyoses poden patir cert dèficit hídric A la planúria típica de la taigà no sol evaporar-se més del 50 al 70% de les precipitacions caigudes la resta va a parar als rius i als sòls mal drenats i provoca la formació de pantans i torberes Els cursos i els plans d’aigua Com que l’hivern s’allarga a la taigà durant…
Muntanyes de la Costa
Serralada
Alineació muntanyosa del Canadà, paral·lela al litoral del Pacífic, vers on davalla esglaonadament i formant nombrosos fiords; té una extensió de 1 600 km entre la Serralada d’Alaska i la de les Cascades.
És formada per un aflorament granític orientat de NW a SE, de relleu alpí a causa de la intensa erosió glacial És drenada per nombrosos rius, els més importants dels quals són el Skeena i el Fraser El cim principal és el Waddington 4 042 m
Winnipeg
Ciutat
Capital de la província de Manitoba, Canadà, situada a la confluència del rius Red i Assiniboine, al s. del llac del mateix nom i a meitat de camí entre l’Atlàntic i el Pacífic.
És situada a l’extremitat oriental de les Grans Planes, en un encreuament de vies navegables que enllacen amb la badia de Hudson, el Mississipí i els Grans Llacs És un important mercat del blat, i també de béns d’equipament agrícola Hi predominen les activitats vinculades al transport, amb grans estacions de classificació Però ha perdut importància industrial, en profit de Calgary i Edmonton Hi ha indústries alimentàries, de material ferroviari, de construcció aeronàutica, refineria de petroli, de la confecció, etc Té la Universitat de Manitoba i dues filials dins l’àrea metropolitana la…
Mèxic
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…
Sierra Madre Occidental
Serralada
Serralada de Mèxic, paral·lela a la costa del golf de Califòrnia i a la costa del Pacífic, al llarg d’uns 1 250 km en direcció NW-SE, des del riu Yaqui al Verde Grande.
Suau al vessant est i abrupta a l’oest, és formada per materials sedimentaris del Terciari, gairebé sempre coberts per materials eruptius El clima és tropical, amb variacions zonals i altitudinals rep de 500 a 1 000 mm anuals de precipitació La seva alçada actua de barrera, car contribueix a la sequedat de l’altiplà mexicà L’alçada màxima és el Nevado de Colima 4 265 m, a Jalisco la mitjana és d’uns 2 000 m En la vegetació predominen els boscs de coníferes i les espècies xeròfiles Hi ha explotacions mineres
illes Marianes del Nord
Arxipèlag
Territori no independent
Estat lliure associat als EUA format per 14 illes del Pacífic occidental (la totalitat de les illes Marianes, excepte Guam), a l’E de les Filipines, al S del Japó i al N de Guam.
Són illes d’origen volcànic alternant amb formacions corallígenes, i comprenen un gran nombre d’atols Les illes més importants són Saipan 122 km 2 , Tinian 101 km 2 i Rota 85 km 2 La major part de la població és micronèsia Són illes molt fèrtils, i els principals conreus agrícoles són els del cacau, el coco i la canya de sucre la pesca és molt abundant, sobretot la de tonyina i de crustacis La capital és Saipan, centre administratiu d’aquest territori Descobertes per Magalhães 1521, aquest les anomenà illes dels Lladres , però els jesuïtes castellans, arribats el 1668, les rebatejaren amb…
Salomó
Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…