Resultats de la cerca

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts…

Fou violinista de la Real Capilla de San Cayetano, i tocà també en companyies de comèdies El 1778 guanyà la plaça de violinista dels teatres de Madrid El 1787 compongué les seves primeres tonadillas , i l’any 1790 passà a ocupar el càrrec de compositor de les companyies teatrals madrilenyes, que abandonà dos anys més tard De la seva producció vocal s’han conservat prop de 150 tonadillas , juntament amb minués , seguidillas i rondós Una de les tonadillas que gaudí de major èxit i popularitat fou La ópera casera 1799 Els trets estilístics de la seva obra s’emmarquen dins la música…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor prolífic -se’n coneixen prop de 600 obres-, gairebé tot el seu llegat es conserva a la catedral segoviana També es guarden…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, i els continuà al Conservatori Nacional Superior de París, on el 1976 obtingué el primer premi de final de carrera A partir d’aleshores estudià música antiga a Viena i Basilea, on tingué com a mestre J Savall Ben aviat passà a formar part de conjunts com el Concentus Musicus de Viena, Hespèrion XX o l’Academy of Ancient Music, i ha estat membre del Quartet Mosaïques, a més de compondre un trio amb P Cohen i E Höbarth El 1984 fundà l’Ensemble Mosaïques i obtingué la plaça de professor de violoncel barroc al Conservatori…

Constituït a l’agost del 1953, nasqué arran de la fusió de tres clubs de la població el CF Torrassenc, fundat el 1917 el CF Recreatiu Collblanc, fundat el 1924, i el CF Tecla Sala, fundat el 1944 El primer president fou Amadeo Canela El terreny de joc es trobava a Torre Melina Després d’una primera temporada en categoria territorial, jugà tres temporades consecutives a tercera divisió En l’edició 1954-55 es classificà en tercera posició, i en les dues següents, en cinquè lloc Al juliol del 1957 es fusionà amb el CD Santa Eulàlia i amb la UD Hospitalet i originà el Centre d’Esports l’…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…

De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí sobretot per…

Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb…

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…