Resultats de la cerca

Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Ciències de la Informació, s’especialitzà en televisió Des del 1980 fou professor titular de l’assignatura de Teoria i Anàlisi de la Televisió de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1996 passà a ser professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra Collaborà en la creació de nombroses publicacions, entre les quals “Imagen y sonido”, “Serra d’Or”, “Canigó”, “Oriflama”, “Gaceta ilustrada”, “Diario 16” i “El Correo Catalán”, i des del 1978 fou collaborador…

Especialitzat en història intellectual i cultural, es llicencià a la Universitat de Columbia 1936 i es doctorà a la de Harvard 1950 Fou membre de l’Oficina de Serveis Estratègics dels EUA 1941-46, i professor a les universitats de Wesleyan 1946-60, Califòrnia 1960-69, a Berkeley i Princeton 1969-80, de la qual fou professor emèrit Fou membre, també, de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències Publicà, entre altres estudis, German Social Democracy 1905-1917 1955, Kandinsky in Munich, 1896-1914 1982, Gustav Mahler Formation and Transformation 1991 i Thinking with…

Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de…

Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el…

Fou autodidacte en la seva formació musical, encara que passà un any a la Universitat de Durham 1949-50, on estudià amb Arthur Hutchings i AEF Dickinson Collaborà en nombroses publicacions com a crític musical, editor i director Music Survey -fundador 1947 i editor 1949-52-, Musical Times -crític del 1953 al 1957-, Daily Telegraph -periodista en 1959-64- i The Listener -crític des del 1964- Posteriorment fou professor de música a la Universitat de Sussex 1970-76 i el 1977 es doctorà a la Universitat de Southampton amb una dissertació sobre G Mahler Escriví sobre una àmplia…

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una…

Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de Barcelona i del grup Nits de Jazz i…

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i del Conservatori Nacional de la mateixa ciutat L’any 1942 fou distingit amb el premi Jenö Hubay Amb l’ocupació nazi d’Hongria, fou internat en un camp de treball a Budapest pel seu origen jueu Després de la Segona Guerra Mundial començà la seva carrera de solista a Europa, però el 1950 fixà la residència als Estats Units, on feu de professor en diverses institucions i universitats Fou director del Departament d’Instruments de Corda de la Universitat d’Oklahoma 1950-54 i professor del Conservatori de…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat…