Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies…
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort…
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la fundació…
Jerónimo de Blancas y Tomás
Literatura
Cronista aragonès.
Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer…
Rómulo Betancourt y Bello
Història
Política
Polític veneçolà.
Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura 1928-36 i 1938-41, fou un dels fundadors del partit Acción Democrática 1941 i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita 1945 Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament 1948-58 El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra El succeí a la presidència Raúl Leoni…
Bao Dai
Política
Emperador d’Annam.
El 1925 succeí el seu pare, Khai-Dinh Sota la pressió del Japó, denuncià el tractat de protectorat francès del 1885 i proclamà 11 de març de 1945 la independència del Vietnam, el qual comprenia la Cotxinxina i Tonquín El mateix any abdicà arran de la derrota japonesa i de la proclamació 20 de setembre del 1945 de la república del Vietnam per Ho Chi Minh, en el govern del qual ocupà breument un càrrec honorífic 1946 Trencà amb aquest 1946 i s’exilià a Hong Kong Els francesos el nomenaren, el 1949, cap no investit d’un teòric estat associat del Vietnam Sense suport polític es…
Aristide Briand

Aristide Briand
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya…
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina