Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
freqüència gènica
Biologia
Expressió que indica la proporció en què un al·lel es troba dins d’una població amb relació a tota la resta d’al·lels d’un mateix locus.
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel SE, pel bloc…
tiv
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa (Àfrica occidental).
La seva subsistència gira entorn del cultiu rotatiu de batates, mill, soia i altres conreus tropicals L’organització social, considerablement igualitària, es basa en el parentiu patrilineal, i les decisions importants són preses per un consell d’ancians La penetració de l’islam i el cristianisme ha estat profunda, però subsisteixen les creences i pràctiques animistes tradicionals Hom estima la seva població en 1 milió d’individus
jutge del contenciós administratiu | jutgessa del contenciós administratiu
Dret
Jutge amb jurisdicció a tota una província que coneix en primera o única instància dels recursos contenciosos administratius no atribuïts a altres òrgans d’aquest ordre jurisdiccional.
saltiri
Bíblia
Part del breviari que conté les hores canòniques de tota la setmana, amb els salms corresponents i amb exclusió de les lliçons i oracions que els acompanyen.
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els filòsofs grecs que…
land art
Art
Nom donat a tota activitat artística desplegada fora de l’àmbit de les galeries d’art i de qualsevol àrea habitada, és a dir, en plena natura.
Consisteix a manipular les estructures preexistents mitjançant elements procedents de la civilització del consum És practicat per artistes conceptuals nord-americans com ara Christo, BFlanagan, RSmithson, DOppenheim des del final dels seixanta
aconillar
Transports
Posar els rems dins el bot perpendicularment al sentit de l’eslora d’aquest, deixant fora de la borda tota la pala i part de la canya.
docetisme
Cristianisme
Doctrina cristològica dels primers temps de l’Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana.
S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451