Resultats de la cerca

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt

Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal

Situada a les dues vores del Neisse, quan aquest riu esdevingué el límit entre la RD Alemanya i Polònia 1945, els barris situats a la vora dreta restaren sota l’administració polonesa, amb el nom de Zgorzelec La ciutat, capital d’un antic ducat, s’estén en una important via que de la plana germànica, a través de Zittau, porta a Bohèmia És un nucli industrial, amb fàbrica estatal de vehicles, vagons de tren, maquinària i confecció

Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders

És constituït per un basament metàllic, un cercle graduat horitzontal, fix al basament, un collimador que gira al voltant de l’eix de rotació de l’alidada, un o més índexs solidaris del suport del collimador que es traslladen per la vora de la graduació del cercle i un nivell i una plomada Si el collimador és d’alidada de pínnules, l’azimutal rep el nom de pantòmetre i, si és d’ullera, el d' azimutal d’ullera

És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama

El desenvolupament de la ciutat s’ha beneficiat d’un emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura, bé que les dificultats de la navegació pel riu han determinat la creació de l’avantport artificial de Leixões, al NW Amb aquesta expansió ha absorbit els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede da Infesta i Aguas Santas i ha enllaçat també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts Centre d’una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils cotó, llana, seda, del cuir, de la…

Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest…