Resultats de la cerca

Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi

Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat

Vers el 1745 dirigí la manufactura d’indianes d’Esteve Canals i Bonaventura Canet El 1757 establí amb Miquel Vidiella la fàbrica Josep Canaleta i Companyia, i poc temps després installà, sembla que per primer cop a Catalunya, uns torns de filar cotó Sollicità permís per a importar d’Amèrica i del Llevant cotó en floca lliure de drets, el qual permís fou concedit per Carles III el 1766 a ell i als altres fabricants de Catalunya Ha estat discutida la importància de la seva activitat, en la qual hom ha volgut veure l’inici de la industrialització de Catalunya

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs…

Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat…

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

No posseïm cap referència documental sobre aquesta església anterior al segle XII L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu testament, deixà a la capella de Colobor i a la de Sant Joan inferior o sutirana , de dues oliveres que tenia al terme de Conill La capella de Sant Joan no s’ha localitzat, però és versemblant pensar que es trobava al terme de Montaspre Prop de la masia actual de Barlà s’ha detectat en un camp vestigis de sepultures i murs reaprofitats en una cabana que cal suposar que era de la dita església

Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs