Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Història
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte…
,
Friedrich Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor suís de llengua alemanya.
Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal…
Raimon Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…
Antoni Ignasi Descamps i de Riu
Cristianisme
Literatura catalana
Jesuïta i escriptor didàctic.
Fill del baró de Tresserra El 1630 ingressà a la Companyia de Jesús Fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà El 1655 era rector del collegi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’Estudi General de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat el 1661, gràcies a la intervenció de Lluís XIV…
,
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de…
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions citades…
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de…
Lupercio Leonardo de Argensola
Literatura
Escriptor aragonès.
Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634…
Alfons d’Aragó
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou…