Resultats de la cerca

Consisteix a nomenar una ciutat, una vila o un poble de Catalunya amb una doble finalitat en primer lloc, donar el reconeixement a les persones relacionades amb el món del basquetbol i, en segon lloc, fomentar els valors del bàsquet i promocionar-ne la pràctica per tot Catalunya Es fan activitats tan diverses com exposicions de cartells, fotografies i història del basquetbol local, concursos de dibuixos de temàtica basquetbolística entre els escolars, sessions tècniques d’entrenadors, estades d’àrbitres, concursos d’animadores, torneigs de diferents formats i jornades de veterans Les ciutats…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a la música i…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot…

És conegut com a autor d’un dels tractats teòrics més complets que s’han conservat de l’antiguitat i que, com tants d’altres, s’anomena Perí musike´s 'Sobre la música' El tractat, que no s’ha pogut datar, té una vocació sistemàtica, en la qual Aristides pretengué exposar tot el saber musical del seu temps, degudament organitzat Això el converteix en un text molt valuós com a font per al coneixement de la teoria musical de l’antiguitat clàssica, ja que recull dues grans tradicions, la platonicopitagòrica i l’aristotelicoaristoxènica El tractat es divideix en tres llibres que corres-més o menys…

Tot i la influència que rebé de l’escola flamenca de construcció, emigrà aviat a París, on esdevingué deixeble i continuador de Blanchet, i adoptà l’estil francès, del qual fou el més alt representant del final del segle XVIII Transformà molts instruments flamencs antics segons el gust de la seva època, augmentant-ne les dimensions de la caixa i l’extensió del teclat, però la seva aportació més significativa fou la dels instruments genuïnament francesos, de gran refinament i tacte més lleuger i delicat El 1768 hi afegí el registre de peau de buffle , que pinçava les cordes amb plectres de…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí fins el 1967…

Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans orquestres de tot el…

Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a clavecinista s’…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a piano de M…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, al costat d’Ernö von Dohnányi i Arnold Székely, i es donà a conèixer a vuit anys amb el Concert per a piano i orquestra en do major de L van Beethoven El 1933 guanyà el Premi Ferenc Liszt i començà una important carrera concertística Refugiada a Suècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 tornà a Budapest, ciutat on s’establí definitivament L’any 1965 fou nomenada professora honorària de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Esdevingué un dels grans noms del panorama musical de la postguerra i, tot i que el seu repertori era…