Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
apòfisi

Apòfisi espinosa
© fototeca.cat
Anatomia animal
Eminència d’un òrgan, generalment d’un os; en aquest darrer cas, la seva funció és generalment la de facilitar l’articulació amb un altre os o la d’oferir punts d’inserció als músculs veïns.
Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
tetraodòntids

Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes…
assignatura
Educació
Cada matèria o grup de matèries que integren un programa que ha d’ésser ensenyat dins un període de temps determinat (generalment un curs acadèmic), formant part d’un pla d’estudis.
En el sistema universitari català es poden distingir quatre tipus d’assignatures troncal, obligatòria, optativa i de lliure elecció L' assignatura troncal és la fixada per directrius generals pròpies i que s’ha de cursar obligatòriament en tots els plans d’estudi que condueixen al mateix títol oficial L' assignatura obligatòria ha estat fixada per la universitat i que s’ha de cursar obligatòriament per obtenir el títol L' assignatura optativa és aquella que l’estudiant tria cursar entre un conjunt d’assignatures que ofereix la titulació Finalment, l' assignatura de lliure elecció és la que no…
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort…
filosofia del llenguatge
Filosofia
Part de la filosofia que reflexiona sobre el llenguatge, sigui com a instrument per a accedir a un coneixement veritable o des del punt de vista de la pregunta sobre el seu origen.
La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s XX En gran part la filosofia del s XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge Les doctrines contemporànies que s’han ocupat del llenguatge es…
salze
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d’un floc de pèls, de disseminació anemocora.
Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre…
Monistrol de Calders

Monistrol de Calders (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, situat a la capçalera de la riera de Calders, al seu torn formada per l’aiguabarreig de les rieres de Marfà (o de la Golarda), de Sant Joan i de l’Om.
Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…