Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
escolament de mantell
Geologia
Escolament superficial que s’esdevé en una zona àrida com a resultat d’una pluja sobtada i abundant sobre una superfície força llisa en què els diferents fils d’aigua s’uneixen formant una làmina o mantell que contribueix a l’aplanament dels pediments i dels glacis.
corrent inercial
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua en el qual cada partícula fa un recorregut circular i torna al seu punt d’origen, en un temps (període) la meitat del dia pendular (al pol és d’11,97 hores, i a 45º de latitud, de 16,93 hores).
Formalment, es correspon amb les equacions de la hidrodinàmica quan la velocitat horitzontal no és nulla, no hi ha gradients horitzontals de pressió ni fricció i només hi actua l’acceleració de Coriolis
lipoide
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de substàncies que tenen les mateixes característiques de solubilitat que els lípids (insolubilitat en aigua, solubilitat en diversos solvents orgànics, etc) però que en difereixen quant a l’estructura química i a la funció biològica, la qual sol ésser poc coneguda.
Generalment són lípids complexos que contenen en llur molècula altres elements com és ara el fòsfor o el nitrogen o bé sucre Entre els lipoides cal esmentar els fosfolípids , els cerebròsids i els gangliòsids
soscavació
Geografia
Canvi que experimenta un punt concret de llera d’un curs fluvial provocat pels remolins que fa l’aigua en topar contra un obstacle, com ara un pilar o un estrep d’un pont, i que rebaixa el nivell fons del tram per sota del perfil general.
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena especial de…
dic
Construcció i obres públiques
Mur, generalment de pedra o formigó, construït a les vores d’un riu o d’un estany a fi de protegir-les de l’erosió, contenir l’aigua en cas de revinguda i evitar l’acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal.
salvavides

Salvavides
Transports
Flotador, generalment toroidal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar.
salamàndrids
Zoologia
Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat i lacertiforme, les potes anteriors amb 4 dits i les posteriors amb 4 o 5 dits amb la punta arrodonida i mancats de membrana interdigital, cavitat bucal amb dents, fecundació interna, a terra o a l’aigua.
Són ovípars, ovovivípars o vivípars, amb metamorfosi o sense No hi ha dimorfisme sexual Llevat del Pleurodeles waltl , que és exclusivament aquàtic, duen una vida amfíbia, i hivernen a terra Inclou els gèneres Salamandra , amb Ssalamandra salamandra comuna i Satra salamandra negra, Chioglossa , amb Clusitanica salamandreta, i Pleurodeles , amb Pleurodeles waltl
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix