Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…
Pau Marquès
Música
Compositor i mestre de capella català.
El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "
Luigi Mosca
Música
Compositor italià, germà del també compositor Giuseppe Mosca.
Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro…
Andreu de Creta
Música
Himnògraf bizantí, arquebisbe de Creta.
A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià
Fernando Ortiz (Fernández)
Música
Historiador, etnomusicòleg i crític cubà.
Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los instrumentos de la…
Josep Perandreu
Música
Organista i compositor del qual s’ignoren les dades biogràfiques.
El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l' Antología de organistas españoles del siglo XVII L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos , vuit versos i quatre himnes les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial tientos i himnes i a l’arxiu de l’Orfeó…
Joan Baptista Ensenyat i Pujol
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida íntima 1908…
Jaume Martí i Sanjaume
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…
Claudi Arimany i Barceló
Música
Flautista.
Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el…
Lluís Canaldà i Salomó
Música
Tenor català.
El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal , al costat…