Resultats de la cerca

Els primers cabarets d’aquestes característiques sorgiren a Montmartre París a la fi del s XIX Le Chat Noir, 1881 —abans el nom de cabaret designava a França simplement una taverna—, i tingueren gran difusió, especialment a les ciutats centreeuropees foren el centre de reunió d’artistes i escriptors d’avantguarda i sovint estatjaren exposicions d’arts plàstiques Entre els més coneguts cal esmentar Überbrettl 1901 i Schall und Rauch 1902 a Berlín Elf Scharfrichter i Simplizissimus 1902 a Múnic Max und Moritz 1914 a Viena Voltaire 1916 a Zuric Krivoje Zerkalo 1908 a Sant Petersburg, i Letučcaja…

Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…

Els volums es guardaven a la casa de la bolla de la generalitat de Barcelona i a les poblacions on es cobrava el dret

Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc alzines i roures L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters 40 ha, vinya 7 ha, hortalisses 5 ha, cereals 1 ha i pastures i farratge 27 ha el cens ramader dona 285 d’oví El poble 380 m alt és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat 1 km L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970 es conserva una notable font…

Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…