Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
BBPR
Arquitectura
Grup de quatre arquitectes italians: Banfi, mort en la guerra contra els nazis, Belgioioso, Peressutti i Rogers.
Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l’edifici de…
Pere de Santjoan
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor picard.
Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu Provincial,…
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats…
Pascual Bergadà Rechaule
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que restaren manuscrits…
,
Gastó de Montcada i de Pinós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló…
cartoixa de Valldecrist
Monestir
Important monestir cartoixà, situat al municipi d’Altura (Alt Palància), prop de la vila.
Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari…
Jaciment de Ribesalbes (Plana Baixa)
Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares…
Castell de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’…
Neus Miró i González
Art
Crítica i comissària d’art.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, cursà un postgrau en museologia a la Universitat de Brno 1991 i un màster al Royal College of Arts de la Gran Bretanya 1994-96 El centre de la seva tasca crítica i curatorial es troba en l’exploració de les pràctiques artístiques en l’àmbit del vídeo i el cinema Ha comissariat les exposicions “A través de paredes” al CAAM de Las Palmas de Gran Canària 2007, “Imágenes proyectadas Perejaume” al Centro de Arte Caja de Burgos 2009, “Los tiempos de un lugar” al CDAN d’Osca 2009, “Objectes desclassificats” al CaixaForum de…
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina