Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
planxa de neu
Esport
Post ampla de material dur i lleuger, corbada cap amunt per un o tots dos extrems, amb dues fixacions més o menys centrades i perpendiculars a l’eix longitudinal, amb la qual es pot lliscar damunt la neu.
holoturioïdeus
Holoturioïdeus (cogombre de mar)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de forma allargada, generalment cilindroide, amb l’obertura bucal i l’anal als extrems oposats del cos i una corona de tentacles al voltant de la boca.
Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic
regla de Barrow
Matemàtiques
Regla que s’utilitza per a calcular integrals definides segons la qual el valor d’una integral definida és la diferència entre els valors que pren una primitiva de la funció integrant en els extrems de la integral.
Sant Esteve de Vilaür
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…
Sant Feliu de Riu (Montagut de Fluvià)
Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…
tirador
Tirador
Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues tires de goma unides per un tros de cuir, de badana, etc., en el qual hom posa pedretes, perdigons, etc., que llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
nas
Indústria tèxtil
Peça petita de filferro, de forma de V amb unes anelles als extrems, per les quals va penjada als dos ganxos moguts per una mateixa agulla, i que duu penjats els encolers de les màquines jacquard de doble grifa.
bicapa
Bioquímica
Associació de fosfolípids que en un medi aquós encaren els seus extrems apolars (parts hidròfugues) i mantenen en contacte amb el medi els seus grups polars (parts hidròfiles); així es poden formar vesícules o liposomes tancats sobre ells mateixos.
taliacis
Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
martell
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…