Resultats de la cerca
Es mostren 5255 resultats
Jordi Fornells Albanell

Eduard (tercer baixant l’escala) i Jordi (quart baixant l’escala) Fornells Albanell
Pérez de Rozas
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974
comtat de Berga

Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
Pipí I
Història
Rei dels francs (752-768).
Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà…
Unifred I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~920-~950), dit també Bernat, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…
Willibald
Cristianisme
Primer bisbe d’Eichstätt, a Francònia.
Nebot de sant Bonifaci, després d’un pelegrinatge a Palestina 724 en fou collaborador en l’obra missionera a Alemanya La tradició el fa fill de sant Ricard i germà dels sants Winnibald i Walpurgis La seva festa se celebra el 7 de juliol
Muḥammad XII de Granada
Història
Rei de Granada (1485-86), anomenat El Zagal a les cròniques castellanes.
Germà de Muley-Hacén, acordà amb el seu nebot Boabdil Muḥammad XI de Granada la partició del regne però, enfrontat amb aquest, collaborà amb els Reis Catòlics en la conquesta de la capital Refugiat a Andarax, acabà els seus dies miserablement al nord d’Àfrica
Abel
Abel enterrat per Caín. Relleu de la portalada de Santa Maria de Ripoll
© Fototeca.cat
Fou el primer pastor i oferia sacrificis més grats a Déu que els del seu germà Caín , agricultor, que per enveja l’assassinà Segurament es tracta de la personificació de la vida nòmada, més grata a Déu, segons la tradició israelita, que no la sedentària
marquesat de Castelar
Història
Títol concedit al ducat de Milà, el 1693, a Baltasar Patiño y Rosales, comte de Belvedere, secretari d’estat de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó.
La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó
Joan Busquets i Cornet
Arts decoratives
Tapisser decorador.
Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n'exercí el càrrec de vicepresident del 1903 al 1907
Vicent Requena
Pintura
Pintor.
Hom el creu germà de Gaspar Requena Féu diverses obres a València, al monestir de Sant Miquel dels Reis i al convent de Sant Domènec És autor del mural representant el Braç eclesiàstic a la Sala de Corts del palau de la Generalitat de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina