Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…
Édouard Balladur
Política
Polític francès.
Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les…
Víctor Amadeu I de Sardenya
Història
Duc de Savoia (Víctor Amadeu II: 1675-1730) i rei de Sicília (Víctor Amadeu I: 1713-18) i de Sardenya (1720-30).
Fill i successor del duc Carles Manuel II, fins el 1683 estigué sota la regència de la seva mare, Joana de Savoia Nemours Formà part de la Lliga d’Augsburg contra França 1689, i s’oposà també a França en la guerra de Successió espanyola Com a conseqüència de les paus d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 obtingué el regne de Sicília, que canvià el 1720 per Sardenya Fou un estadista hàbil que reformà l’administració i les finances dels seus estats i promulgà un nou codi legislatiu El 1730 abdicà a favor del seu fill Carles Manuel III però, en intentar de recuperar el poder, fou reclòs…
Ibrahim al-Jaafari
Política
Polític iraquià.
Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i…
tecnocràcia
Política
Sociologia
Govern dels tecnòcrates.
Suposa una racionalització de les tasques de l’administració pública, fins a arribar a un nou model d’organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d’eficàcia Partint d’una crítica a les ideologies polítiques, pretén arribar a la despolitització de les masses, que resten excloses de la participació en els afers públics, i a la creació d’una societat de consum que, mitjançant uns mecanismes de persuasió i repressió, permeti de fet la…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…
ONUSIDA
Programa de les Nacions Unides establert al gener del 1996 i amb seu a Ginebra, amb l’objectiu de liderar, enfortir i expandir la prevenció de la transmissió del virus de la sida als països en via de desenvolupament.
L’ONUSIDA fou el primer programa de les Nacions Unides que comptà amb organitzacions no governamentals en la seva comissió de govern La coordinació del programa és representada per 22 estats membres del sistema de Nacions Unides, els sis copatrocinadors —UNICEF, el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament PNUD, el Fons de les Nacions Unides per la Població UNFPA, l’Organització Científica i Cultural de les Nacions Unides UNESCO, l’Organització Mundial de la Salut OMS i el Banc Mundial—, membres representants de les ONG i persones afectades per la malaltia El programa és format per…
Universitat Ramon Llull
Institució d’ensenyament superior reconeguda pel Parlament de Catalunya el 1991.
La primera de caràcter privat a Catalunya, nasqué de la integració de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques, entre les quals l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions La Salle, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica i l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre Posteriorment incorporà nous centres, com ara l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de…
Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes
Entitat formada per les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
Fou creada el 18 de juny de 2003 amb l’objectiu d’identificar i treballar per les qüestions comunes a les universitats membres, com ara les relacions amb les Corts Valencianes i el Govern de la Generalitat, el finançament i les inversions, les relacions laborals del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, la imatge conjunta, l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació entre les universitats membres i altres institucions estatals i internacionals, i la definició del sistema universitari valencià, entre d’altres En formen part la…
Manuel Berenguer
Història
Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona.
D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina