Resultats de la cerca
Es mostren 11638 resultats
esòfag de Barrett
Medicina
Presència de metaplàsia a l’epiteli de l’esòfag provocada per un reflux crònic de suc gàstric secundari a la malaltia de reflux gastroesofàgic.
En les ulceracions i estenosis provocades per l’exposició crònica al pH àcid del suc gàstric secundària a la incontinència de l’esfínter esofàgic inferior, s’hi afegeix una metaplàsia de l’epiteli escatós de l’esòfag, principalment cap a epiteli cilíndric, com el que hi ha a l’estómac, adquirint més resistència a l’agressió àcida Aquests canvis cellulars són concomitants amb la displàsia i a llarg termini poden evolucionar cap al carcinoma Això obliga a fer un acurat seguiment endoscòpic amb repetides biòpsies de l’esòfag i, si cal, un tractament quirúrgic
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
osc | osca
Història
Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
Unión para la Libertad de Expresión
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1979 a Madrid per concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any.
Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà inactiu…
Dietrich Nikolaus Winkel
Música
Constructor alemany d’instruments.
Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics
Teó d’Esmirna
Música
Filòsof i matemàtic grec.
Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals
Alonso de Tejeda
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora
salicus
Música
Neuma format, almenys, per tres notes en posició ascendent, de les quals la penúltima és un oriscus.
Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina