Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou…
Fidel Fita i Colomer
Literatura catalana
Historiador i filòleg.
Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…
Xabier Eskurza García
Futbol
Futbolista.
Després de jugar durant cinc temporades a l’Athletic Club 1989-94, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1994-96, on guanyà la Supercopa 1994 A causa de les lesions només jugà 40 partits i marcà 1 gol Fou traspassat al València 1995-97, i posteriorment jugà al Mallorca 1997-98 i a l’Oviedo 1998-2000, on es retirà Fou internacional sub-21 en sis ocasions i olímpic en set
Espanya 2015
Estat
La notícia política més rellevant a l'Estat espanyol es va produir a les acaballes de l'any, amb la celebració de les eleccions a les Corts espanyoles, el 20 de desembre Els resultats d'aquells comicis van posar de manifest la profunda transformació del mapa polític espanyol i la fi del bipartidisme que havia regit en el sistema de partits L'hegemonia del PP i del PSOE va quedar trencada per la irrupció, en primer lloc, de Podemos --la formació encapçalada per Pablo Iglesias, que recollia l'esperit de l'anomenat moviment del 15-M-- i de Ciutadans, la formació nacionalista espanyola, nascuda a…
miquelet

Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent de Catalunya…
home de Cromanyó
Antropologia física
Paleontologia
Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).
Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art N’…
llengües caucàsiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones.
Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…
Obrint Pas

Obrint Pas
© Obrint Pas / Llibert Peiró
Música
Grup musical.
Nasqué el 1993 a l’Institut Benlliure de la ciutat de València, i aviat es consolidà com un grup de referència en tot l’àmbit dels Països Catalans La seva música fusiona reggae , ska i música tradicional valenciana Obrint Pas integra en la seva música la tradició, la cultura popular, els ritmes més subversius i un clar compromís social Amb la dolçaina com a element característic, la banda s’ha obert camí arreu dels Països Catalans, del País Basc i d’Europa Ha enregistrat tres maquetes, Obrint Pas 1994, La nostra hora 1994 i Recuperant el somni 1995, i diversos discs, La revolta…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional de Castella la…
Josep Magdalena Lapuente
Ciclisme
Ciclista de carretera i de pista.
El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el Campionat de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina