Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques

Hom creu que és un ídol de la fecunditat, per la seva esteatopígia exagerada Els seus volums, estilitzats, són tractats d’una manera gairebé abstracta

Situació Extrem de llevant de la façana de migdia amb la porta d’entrada molt alterada exteriorment ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al costat de les restes del castell de Grialó, al cim d’un serrat que domina el poble de Colldelrat, on també hi ha una torre de la línia de distribució d’energia elèctrica a alta tensió Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Història El lloc de Grialó, amb el seu castell, apareix documentat per primera vegada l’any 1039, en les afrontacions del castell d’…

La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl 2006,…

El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del…

Història Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Molt aviat començà a exercir les funcions de parròquia del terme, i encara les conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1063, ja que en el seu testament sagramental Miró deixà a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen la torre amb l’alou i les vinyes que eren a Montmaneu anomenades Claravalls in Monte Ma del que vocant Clares Vals L’església apareix documentada per primera vegada l’any 1065, en el testament del castlà del castell anomenat Alemany Onofred, el…

Situació Portal de la façana sud, l’element millor conservat de l’església romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble de la Menera Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 40″ N - Long 2° 31′ 16″ E Per a arribar a la Menera venint d’Arles cal prendre la carretera D-44 que arrenca a mà esquerra de la D-115 poc abans d’arribar al poble del Tec La carretera D-44 passa per Serrallonga i acaba al poble de la Menera CPO-JAA Història L’actual edifici és una construcció del segle XIV, per bé que conserva algun element de l’edifici anterior En un…

El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat Aquestes i altres…