Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
esqual
Esquí
Modalitat d’esquí practicada sobre un esqual, llenca de material dur, amb la punta lleugerament corbada cap amunt i un sistema de subjecció als peus mitjançant dues fixacions situades una darrere l’altra.
La càtedra d’agricultura ambulant Pere Grau
Escola Provincial d’Agricultura, Geografia General de Catalunya , 1908-18 AC / GS Quan començà el segle XX només l’Escola Lliure Provincial d’Agricultura de la Diputació de Barcelona s’encarregava d’oferir, de forma oficial, ensenyaments d’agricultura a tot Catalunya Els resultats d’aquesta escola, malgrat els esforços de la Diputació de Barcelona, no van ser els que calia esperar d’una institució d’aquesta mena Al mateix temps, el fet que pertanyés a la diputació barcelonina feu que tingués un àmbit d’acció restringit i que no arribés a cobrir les necessitats de la resta de…
Japó 2016
Estat
Discurs del president Barack Obama dreta a la base militar de Pearl Harbor Hawaii, el 27 de desembre, en ocasió de la visita del primer ministre japonès, Shinzo Abe, per a commemorar el 75è aniversari del bombardeig a la base, que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial © Defensegov / Jay Chu Shinzo Abe va veure reforçat el seu lideratge com a primer ministre gràcies als bons resultats obtinguts en les eleccions parcials a la cambra alta de la Dieta Nacional La victòria del Partit Liberal Demòcrata PLD, al juliol, va permetre que l’executiu, en coalició amb…
Montanissell
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1 134 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.
Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe i la…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Stéphane Mallarmé
Literatura francesa
Poeta francès.
De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’Eldehnon 1925 hom hi…
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…
tàntal
Química
Element químic, de nombre atòmic 73 i símbol Ta, pertanyent al grup VB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició Fou descobert l’any 1802 per AEkeberg i obtingut pur per primera vegada l’any 1903 per Wvon Bolton És un element d’abundància mitjana que constitueix un 5 × 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre No ocorre en estat natiu, i la seva mena més important és la tantalita Fe,MnTa₂O₆ El tàntal natural té un pes atòmic de 180,9479 i és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 180 0,0123% i 181 99,988% El 1 ⁸⁰Ta és radioactiu, amb una vida mitjana superior a 10 1 3 anys Són també coneguts 14 radioisòtops artificials d’aquest…
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina