Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
plesiosaures
Herpetologia
Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del Triàsic i existiren fins a la darreria del Cretaci.
Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal
garbellador | garbelladora
Oficis manuals
Persona que garbella, especialment el blat.
Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners
Comitè Consultiu Internacional de Ràdio
Antic organisme pertanyent a la Unió Internacional de Telecomunicacions
.
Aquest comitè s’encarregava d’elaborar informes i recomanacions en matèria de radiocomunicacions, que, un cop aprovats per l’assemblea de la UIT o ITU, eren adoptats pels estats membres L’any 1992, arran de la reorganització interna de la UIT, les seves funcions passaren al sector de radiocomunicacions de la Unió ITU-R
cavallets

cavallets
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Jocs
Atracció infantil de fira, molt popular, que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament, damunt la qual hom instal·la diversos artificis.
Poden ser automòbils, motos, vaixells, bestioles, figures fantàstiques i allegòriques, etc, amb seients per a infants i alguns d’ells dotats de moviments autònoms En principi, i d’ací ve el nom, eren formats només per cavalls de fusta o cartó amb un moviment alhora rotatori i de pujada i baixada que simulava la cavalcada
Jeanne Lanvin
Indumentària
Modista francesa.
Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda
vults de Sant Esteve
Història
Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, de València, on se’n conserva la pila baptismal.
Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve
Sant Julià d’Avellanet (els Masos)
Art romànic
Les restes d’aquesta església són al llogaret dit la Sagristia És documentada des de l’any 1277, en què Jaubert de Barberà va vendre als homes de Prada totes les albergues de les seves possessions que eren en el terme de Sant Julià d’Avellanet N’hi ha notícies encara al segle XVII
carboner | carbonera
Oficis manuals
Persona que es dedica al carboneig com a ofici.
El carboneig fou practicat fins a la disponibilitat de fonts d’energia altres que el carbó vegetal Als Països Catalans desaparegué durant la primera meitat del segle XX Els carboners eren sovint itinerants i llur feina, sotmesa a un règim temporal Gaudien de poca consideració social Per a la fabricació del carbó utilitzaven la carbonera
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
dissonància
Música
Qualitat d’alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d’insatisfacció auditiva.
En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina