Resultats de la cerca

Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte Galeusca fou ratificat a…

Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester, primer centre…

Es llicencià el 1951 Deixeble de Jaume Vicens i Vives, fou lector de castellà a Durham 1954-55, professor a la Universitat de Barcelona 1959, catedràtic d’història contemporània a València 1966 i, des del 1971, de la de Barcelona S’especialitzà en l’estudi de la població, història agrària i els moviments socials als Països Catalans D’entre els seus estudis cal destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII 1956-59 i, en collaboració amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 1960, Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial 1963 i La…

Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l’ Exposició Logicofobista de les…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci…

Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou  1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana  i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i…