Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…

Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…

La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…

La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…

La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…

El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…

La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…