Resultats de la cerca

Estudià amb JPE Hartmann a Copenhaguen i mantingué sempre importants relacions amb músics danesos, com ara N Gade Entre el 1864 i el 1898 fou organista de la catedral d’Altona i entre el 1879 i el 1887, professor del Conservatori d’Hamburg Les seves composicions inclouen òperes, obres orquestrals i de cambra, oratoris i altra música coral, peces per a piano i lieder

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Les seves composicions, rapsòdiques i dissonants, tenen molts punts de contacte amb les de ChIves Deixà una obra escassa, de la qual destaquen Men and Angels 1921, per a trompetes i trombons, Men and Mountains 1924, per a orquestra, Portals 1925, per a corda, l’obra orquestral The Sun Trader 1927-32, Polyphonic Composition 1940, per a tres pianos, i Evocations 1937-44, peces per a piano

Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa

Molt semblant a la caccia italiana, es tracta igualment d’un cànon, però en la chace les tres veus són canòniques Se n’han conservat molt pocs exemples En el Llibre Vermell de Montserrat hi ha tres peces d’aquest tipus que reben el nom de caça G Machaut denominava chace les seccions canòniques del seu lai a tres veus Je ne cesse de prier

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Fou escrivà a Granada i a la cort La seva obra, de to delicat i d’estil conceptista, és considerada com a decadent El enano de las Musas 1654 inclou Las muñecas de Marcela i El señor de Noches Buenas , les peces més significatives Algunes són de tema religiós Los triunfos de San Miguel o heroic El rayo de Andalucía o Genízaro de España

Ha treballat com a actor, doblador, i fundador i coordinador de diverses entitats cíviques És autor de les peces de temàtica social L’estació de la disbauxa 1992, Euskadi crema 1992, Abans de les vespres 1993, premi Enriqueta Arimany de teatre breu 2002, Fosc de lluna 1994 i Draps bruts 1999, entre d’altres També ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema