Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…
Fontanet
Grup de mestres de vidrieres i de pintors del sXVI procedents d’Ivorra (Segarra).
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra — Barcelona ~1550,…
Josep Miret i Monsó
Medicina
Metge.
El 1945 es llicencià a Barcelona Fou psiquiatre a l’Institut Mental de la Santa Creu psicòleg, a la secció de caracterologia de l’Institut Politècnic de Barcelona i professor de la càtedra de psiquiatria Contractat com a professor per la Universitat de Los Andes, a Mèrida, es traslladà a Veneçuela el 1953 Hi fundà la càtedra i els serveis assistencials de psiquiatria i fou adjunt de la càtedra de semiologia i professor a l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas Professor de psicologia mèdica a la Universidad Central de Veneçuela 1958 Fou director de la Facultat de Psicologia de la…
Joan Rodés i Teixidor

Joan Rodés i Teixidor
© UB
Medicina
Metge.
Llicenciat 1962 i doctorat 1967 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Hôpital Saint Antoine de París i el 1968 s’incorporà a l’ Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on el mateix any creà el servei d’hepatologia, del qual esdevingué cap el 1973 En 1985-2008 fou catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, i en 1997-2008 director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS de l’Hospital Clínic Fou també cofundador de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que presidí en 1986-89…
Els Setze Jutges
Música
Grup impulsor de la Nova Cançó.
En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit 1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…
,
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana.
Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís - Víctor Català…
Parlament de les Illes Balears
Política
Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu al palau de can March, a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del…
La Costa Brava meridional
La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…
Llucareta
La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina