Resultats de la cerca

Migcampista que jugà al Club Deportiu Comtal 1963-67, filial del Barça, disputà nou partits amistosos amb la primera plantilla de l'equip blaugrana Quan era membre d’aquest club debutà amb la selecció espanyola com a internacional aficionat en la fase de classificació dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 hi disputà tres partits La temporada 1965-66 milità a les files del Centre d’Esports Sabadell Futbol Club i posteriorment al Xerez Club Deportivo 1967-68, el Terrassa 1968-69, el Gramenet 1969-71 i el Gavà 1971-75

En aquesta representació tots els punts que tenen una o totes dues coordenades infinites són considerats com un mateix punt Per a fer intuïtiu el fet de considerar com un sol tots aquests punts hom utiliza la projecció estereogràfica del pla d’Argand-Gauss sobre una esfera tangent a l’origen de coordenades, de manera que tots els punts de l’infinit del pla van a parar al punt V de l’esfera

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i Fígaro , i a…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’…

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es…

Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una…

Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals 1912, etc

Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918 El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946 Presidí la conferència episcopal espanyola i la seva…

El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…