Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Joan de la Llera Trens

Joan de la Llera Trens (a la dreta)
Federació Catalana de Gimnàstica
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Federació Catalana de Lluita durant els anys seixanta Fou un destacat representant de la gimnàstica catalana i president de la Federació Catalana de Gimnàstica durant dinou anys 1968-87 El 1969 instituí el Memorial Blume - Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona, al qual s’afegí el Trofeu Internacional de Catalunya de gimnàstica femenina l’any 1971 També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Espanyola de Gimnàstica i fou membre de la Unió Europea de Gimnàstica Fou membre fundador de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, que també presidí El 1985 assumí la…
Antoni Miró Llurda
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència…
Federació Catalana de Motonàutica

Cartell del Campionat del Món d’Endurance Class B, organitzat, entre d’altres, per la Federació Catalana de Motonàutica
Federació Catalana de Motonàutica
Esports nàutics
Organisme rector de la motonàutica a Catalunya.
Fou fundada l’any 1968 sota la presidència d’Antoni Figueras Fuertes, però els seus antecedents es troben en la Federació Catalana de Motorisme Marítim 1921 i, posteriorment, en la Delegació a Catalunya de la Federació Espanyola de Motonàutica La motonàutica catalana havia contribuït decisivament a la creació de la Federació Espanyola, l’any 1965, gràcies a la victòria de Jaume Martínez Clotet al Campionat d’Europa de la categoria EU celebrat a Sant Feliu de Guíxols Amb seu a Barcelona, es dedica a regular i difondre la motonàutica a Catalunya, i organitza les competicions d’…
Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals
Esport general
Organisme que regeix l’activitat esportiva de les persones amb discapacitat visual a Catalunya.
Fou fundada el 1999 sota la presidència de Josep Lluís Pinto Barrosso La formen els clubs, socis federats, guies persones que acompanyen els esportistes en la pràctica esportiva, entrenadors i tècnics de les 11 disciplines esportives que regula atletisme, ciclisme, escacs, esquí, futbol sala, golbol, hípica, judo, muntanyisme, natació i vela Sempre amb la intenció de promocionar el tractament igualitari dels seus esportistes per part de totes les entitats públiques o privades, collabora amb l’ONCE, la Secretaria General de l’Esport i la UFEC També s’encarrega de la formació de…
Unión Centrista
Partit polític
Plataforma de “centristas, liberales y verdes” fundada a Madrid al març de 1995, per la confluència del Centre Democràtic i Social, del Partido Verde i de grups liberals, com ara la Unión Progresista Liberal, el Foro Jovellanos i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya.
És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor del mensual MC…
Madagascar 2018
Estat
A la segona volta de les eleccions celebrades al final de desembre, Andry Rajoelina va ser elegit president amb el 55,6% dels vots Rajoelina va derrotar Marc Ravalomanana, que va aconseguir el 44,4% dels vots Els dos candidats van protagonitzar una de les crisis institucionals més greus del país el 2009, quan Ravalomanana va haver de dimitir de la presidència, desprestigiat per les manifestacions de protesta organitzades per Rajoelina, en aquell moment alcalde de Antananarivo Rajoelina, president durant gairebé quatre anys 2009-14 al capdavant de l'Alta Autoritat de Transició, no…
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà la teoria de…
Antoni Garcia i Miralles
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…
Alcide De Gasperi
Història
Política
Polític italià.
Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina