Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Josep Maria Socias i Humbert
Política
Polític.
Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de…
Arcadi d’Arquer i Vives de Balaguer

Arcadi d’Arquer i Vives de Balaguer
© Família d’Arquer
Història
Polític i financer.
Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III…
Joan Noguera i Sala
Història
Polític.
Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de tots els…
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y arqueología 1993,…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212).
Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida…
Roberto Bellarmino
Cristianisme
Jesuïta, cardenal i teòleg italià, conegut als Països Catalans com a sant Robert Bel·larmí.
Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i…
La Farga Casanova
Economia
Empresa fundada el 1875 a Campdevànol (Ripollès) i constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa Castella El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría L’INI té el 25% del…
Luis Gianneo
Música
Compositor, pianista i director argentí.
Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents…
Club Judo Sant Jordi
Altres esports de combat
Club d’arts marcials de Barcelona.
Fundat l’any 1968, practicà el judo, el karate i el taekwondo, i fou un dels pioners de l’Estat en la pràctica del kendo i l’aikido Fou impulsat per la Diputació Provincial de Barcelona i la seva seu s’ubicà a l’antic teatre de la Casa de la Caritat, en unes installacions punteres a Europa Els seus primers professors foren José Pons i Fernando Térmens Organitzà diverses competicions d’àmbit català i estatal, com Campionats i Copes d’Espanya i de Catalunya El 1970 acollí la primera competició d’àmbit estatal, la Copa d’Espanya de judo Obtingué èxits rellevants en totes les…
Colls
Futbol
Futbolista.
Davanter, jugà a la Unió Esportiva Girona 1921-22 i a la Unió Esportiva Figueres 1922-24, on fou campió provincial de segona categoria el 1923 Posteriorment, jugà al RCD Espanyol dues temporades 1924-26, on assolí el subcampionat de Catalunya També jugà a l’Iluro de Mataró 1926-27 i al Futbol Club Martinenc 1927-28, abans d’incorporar-se al Club Esportiu Europa En l’equip gracienc jugà dues temporades més 1928-30 i fou de nou subcampió de Catalunya Fou un dels pioners de la Lliga espanyola, on debutà en la jornada inicial al camp del Madrid 1929 Jugà nou partits a primera i marcà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina