Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
El País
Periodisme
Diari de Madrid aparegut el 1976.
Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián 1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…
valor
Música
Interval de temps comprès entre els atacs de dos sons successius.
Per extensió, interval de temps comprès entre dos accents del mateix tipus dinàmics, tímbrics, etc o dos canvis o discontinuïtats clarament marcats ritme harmònic En ser atacats atac , els sons "tallen", "trenquen" en fragments, articulen el continuum del temps De l’efecte que produeixen en l’oient les relacions entre aquests fragments o intervals successius de temps se’n diu ritme Si els valors que integren un fragment de música són proporcionals entre ells els uns són el doble, el triple, etc dels altres, o la meitat, un terç, etc, el temps d’aquesta música és mesurat, és a dir, el…
falsa relació

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…
Camillo Benso di Cavour

Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…
Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko
Literatura
Poeta rus.
Nascut Jevgenij Aleksandrovič Gangnus, rebé el cognom de la mare després del divorci dels seus pares Començà a escriure de molt jove, i aviat fou acollit a les organitzacions literàries oficials l’Institut Literari Gorkij i la Unió d’Escriptors Soviètics Començà a publicar el 1949, influït per Vladimir Majakovskij , però sempre dins l’ortodòxia soviètica Després de la mort de Stalin 1953 adoptà un to més crític i s’apartà del realisme socialista Tot i que el 1956 fou expulsat de l’Institut Literari Gorkij, a diferència d’altres escriptors i artistes li fou permès publicar i, fins i tot,…
música del Kurdistan
Música
Música desenvolupada al Kurdistan.
Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…
L’intent de mediació de Carrasco i Formiguera
Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
Terol
Vista de Terol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Aragó, capital de la província homònima.
És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per Alfons I de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina