Resultats de la cerca
Es mostren 2487 resultats
Cabana Roja
Refugi de muntanya
Refugi i centre d’esquí situat al grau Roig, a la part baixa del cercle dels Pessons, a Encamp (Andorra).
estany de la Gola
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, dominat pel Mont-roig.
És alimentat per un emissari de l’estany de Calberante
caldejar
Oficis manuals
Arroentar el ferro fins al roig viu, a fi de soldar-lo, forjar-lo o sotmetre’l a algun tractament.
parc de Samà

Palau que forma part del conjunt del Parc de Samà, a Cambrils
© Fototeca.cat
Gran parc del municipi de Cambrils (Baix Camp), al N del terme, al límit amb el Mont-roig del Camp.
Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums
Jaume Arnella
Música
Músic, cantant i compositor de cançons.
Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…
Ricard Penina
Música
Organista i director d’orquestra català.
Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista…
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis…
Consell de les Olimpíades Catalanes
Esport general
Comissió constituïda a Barcelona el 12 de febrer de 1921 a fi d’organitzar i articular les gestions per a una Olimpíada Catalana i preparar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924.
Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…
bengalí
Ornitologia
Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, tots ells de petites dimensions (de 10 a 13 cm) i de colors molt vius; són granívors i insectívors.
Bé que poc cantaires, són apreciats com a ocells de gàbia per la vistositat i la docilitat els més coneguts són el bengalí de bec blau Lagonostica rubricata , dels llocs despoblats de l’Àfrica oriental, el bengalí gris blau L caerulescens , que habita prop dels habitatges humans, per tota l’Àfrica occidental, el bengalí vinós L vinacea , de les plantacions de bambú, també a l’Àfrica occidental, el bengalí cordó blau Estrilda bengaliensis , del Senegal i del Sudan, que construeix vistosos nius en forma de cúpula prop dels vespers, com a mesura de seguretat, o utilitza a vegades els nius…
calàbria

Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina