Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri Convertit en parròquia el 1963, fou…
el Romadriu
Riu
Riu del Pallars Sobirà, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m).
Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el…
Joan Mayné i Torras

Joan Mayné
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de…
festa de la Magdalena
Folklore
Festa principal de la ciutat de Castelló de la Plana.
Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…
Sant Nazari de la Ganga o Santa Llúcia de l’Arboç (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les…
Mare de Déu de les Salines (Maçanet de Cabrenys)
Art romànic
Aquest santuari és situat al pla del mateix nom, a 1100 m d’altitud, al peu del puig de les Salines, al cantó de migdia Apareix esmentat en les Rationes decimarum del final del segle XIII, com a capella de Salines També s’hi alludeix en l’acta de la visita pastoral que l’any 1329 féu a Maçanet de Cabrenys el bisbe Gastó de Montcada L’any 1590 la capella fou assaltada per uns deu hugonots, comandats per Mandra, els quals mataren l’ermità i ocasionaren greus destrosses L’actual edifici sembla respondre a una reforma important del segle XVII No és impossible, tanmateix, que sota l’…
Sant Pere de Romeguera o de Canet de Mar
Art romànic
Segons els autors que han estudiat el terme de Canet, des del segle XI hi havia a la vall de Canet i Romeguera, prop de l’actual castell de Santa Florentina, una primitiva església dedicada a sant Pere Entorn el 1461 aquesta capella es va reedificar a l’indret on ara hi ha el santuari de la Misericòrdia de Canet, quan es va formar el nucli de poblament, a la part marítima de Sant Iscle de Vallalta, que donaria lloc a la població L’actual església de Sant Pere de Canet del centre de la vila, bastida entre el 1579 i el 1591, seria un tercer trasllat d’aquella primitiva església d’…
Castell de la Creu (Arenys de Munt)
Art romànic
El Coll Sacreu, per on passa la carretera d’Arenys de Mar a Sant Celoni, és un coll geogràfic que uneix els massissos del Corredor i del Montnegre de la Serralada Litoral Ara el lloc és ocupat per una moderna urbanització Es creu que aquí es trobava el Castellum ab ipsa Cruce esmentat en un document del 1073 dels Librí Antiquitatum , bé que per la resta de topònims sembla que es trobava més avall al coll de Parpers, en la carretera que va de la Roca del Vallès a Argentona Altres autors volen situar aquest castell a l’indret del santuari del Corredor i fins en el castell del Far…
Santa Maria de Trespueio (Graus)
Art romànic
L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda, que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l'estany de la Pineda, drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda, antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha esdevingut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina