Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…
literatura baixkira
Literatura
Literatura conreada en llengua baixkira.
Fins a l’època socialista no existí una escriptura ni una llengua literària baixkira Així, alguns autors dels s XVIII i XIX escriviren en t'urki i, al s XX, en tàtar Existí, però, una poesia èpica oral kubairy , entorn de temes patriòtics, d’herois populars, de costums, etc, que influí sovint en la poesia escrita, com és ara el cas del poeta-cantant Salavat Julajev 1572- El progrés econòmic del s XIX possibilità l’aparició del moviment culte burgès, en el qual destacaren Kajun Nasyri i Gabdulla Takaj Però fins a l’aparició de la literatura soviètica hom no pot…
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o,…
Palau Ducal dels Borja

Pati d’armes del Palau Ducal dels Borja
Palau Ducal dels Borja
Museologia
Edifici històric de la ciutat de Gandia (la Safor), actualment restaurat i destinat a usos museístics i culturals.
Amb declaració monumental des del 1964, el Palau Ducal dels Borja de Gandia és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric valencià, amb elements de diferents estils artístics des del s XV fins al XIX De les seves estances cal destacar el Saló de Corones, construït al segle XVI per Sant Francesc de Borja, l’Oratori del Sant, amb afegits neogòtics del s XIX, i la Galeria Daurada, de principi del s XVIII Està gestionat per una fundació constituïda per l’Ajuntament de Gandia, la Companyia de Jesús, la Universitat de València Estudi General i la…
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museologia
Ens públic creat el desembre del 1994 per acord de l’Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona.
S’encarrega de la gestió, la conservació i la divulgació del Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis, com també de les seves colleccions Els museus de Sitges, el Cau Ferrat la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el Maricel de Mar que acull colleccions d’art des del romànic fins al segle XIX, la pinacoteca i la collecció marinera d’Emerencià Roig, i el Museu Romàntic-Can Llopis casa del segle XIX que inclou la collecció de nines antigues de Lola Anglada constitueixen el conjunt patrimonial més important i…
Miquel Mas i Bargalló
Música
Guitarrista i compositor català.
Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX Estudià amb Josep Rodoreda i amb JB Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J Brocà Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922 Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria Organitzà cobles i estudiantines d’…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…
música de saló
Música
Repertori cambrístic o per a solista creat per als salons de la burgesia vuitcentista.
El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat…
Joan Oleza i Simó
Literatura catalana
Novel·lista i crític.
Catedràtic de filologia espanyola a la Universitat de València des del 1979 Com a creador ha publicat relats i novelles en castellà i en català, de les quals destaquen La mansión roja 1979, Tots els jocs de tots els jugadors 1981, premi Jaume Roig i Premi de la Crítica, del mateix any i Cuerpo de transición 1993 També ha publicat estudis sobre alguns escriptors valencians com Enric Valor, Isa Tròlec i Amadeu Fabregat, a més de molts altres articles de crítica literària al voltant de la novella castellana del segle XIX i de la crítica textual, com Sincronía y diacronía la…
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina