Resultats de la cerca

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb Maria…

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització

De família de literats, arribà a ésser lector a l’ Acadèmia del Bosc dels Pinzells S’oposà a les innovacions de Wang Anshi i fou repetidament honorat i bandejat per l’emperador Era un geni original, amant de l’espontaneïtat i la senzillesa, amb un alt sentit de la bellesa del món i amb una aguda penetració en l’esperit humà Excellí en tots els gèneres, sobretot en poesia Són cèlebres els seus dos fu del Penya-segat vermell en la forma ci atenyé el cim del seu art Hi ha versions catalanes de poemes seus en els reculls de Josep Carner i de Marià Manent Fou també callígraf i pintor

La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…

Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat a la petita ondulació on s’assenta l’actual poble de Viver de Segarra, al nord-oest de Portell És esmentat per primera vegada el 1098 entre les afrontacions del castell de Portell, a ponent En el testament sacramental de Ponç Ollemar, potser senyor del castell, jurat el 1119, es féu donació a la catedral d’Urgell de tot l’alou que tenia al castell de Viver i al seu terme, amb els homes, la jurisdicció i els censos, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona Al segle XII apareix una família de castlans cognomenats…

Fill natural de José María Morelos, des de molt jove participà en les lluites per la independència Fou ministre en diverses ocasions representant el partit federalista, fins que el 1850 formà part del partit conservador Des del 1856 fou ambaixador a Londres i a París, i féu una sèrie de gestions encaminades a cercar un rei per a Mèxic Finalment, tornà al seu país 1862, on es proclamà '' jefe supremo de la nación ' mentre era esperada l’arribada de Maximilià 1864 fou membre de la regència Tornà a París acompanyant l’emperadriu Carlota 1866 amb la missió d’aconseguir ajut francès per a…

Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències…