Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
pic de Xemeneies
Cim
Cim (2 812 m alt.) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al Pallars Sobirà (vall d’Àneu), al N dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l' estany de Xemeneies
la Falconera
Cim
Cim (452 m alt.) de l’alineació cretàcia que, en direcció S-N, limita per l’oest l’horta de Gandia (serra de la Falconera), dins els termes de Beniopa i de Palma de Gandia (Safor), al sud del Mondúber.
És conegut també com la Creu del Mestre Pau
pic d’Estatats
Cim
Cim (2.951 m), el més occidental del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), en la cresta que separa les valls de Vallhiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
Boldís Sobirà
Poble
Poble (1.480 m) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), sobre Boldís Jussà
, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
L’arquitectura civil i militar
Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…
Restes arquitectòniques i arqueològiques de l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
Dosrius
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, en plena Serralada Litoral a la capçalera de la riera d’Argentona, que pren en aquest sector el nom de riera de Dosrius.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els…
Antonín Rejcha
Música
Compositor txec naturalitzat francès.
Vida Orfe de pare abans de tenir un any, visqué amb l’avi, i a onze anys fou adoptat pels seus oncles Josef Reicha, expert director, compositor i virtuós violoncellista, li feu de mentor i de professor Antonín aprengué a tocar el violí, el piano i, sobretot, la flauta Quan la família es traslladà a Bonn el 1785, entrà a la Hofkapelle, sota la direcció del seu oncle, la qual cosa li permeté ser a prop de L van Beethoven i CG Neefe, que també li feren classes de composició Començà a compondre peces per a instruments de vent i escriví una primera simfonia, avui perduda El 1789…