Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Joan Muntaner i Bujosa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…
Escola de Mannheim
Música
Grup de compositors vinculats a la cort de Mannheim entre els anys 1720 i 1778.
Tot i la mitificació realitzada des de la musicologia germànica, ningú no dubta a considerar la música de la cort de Mannheim com una de les produccions més destacades del segle XVIII El 1720 l’elector Carles Felip es traslladà a Mannheim en abandonar la ciutat de Heidelberg, però fou durant el regnat de Carles Teodor del Palatinat 1742-78 que es reuniren a la cort alguns dels més importants intèrprets i compositors europeus La seva orquestra fou admirada fins al punt de ser considerada la millor formació orquestral de l’època L’ús d’un tractament melòdic basat en temes arpegiats…
Adam Zagajewski
Literatura
Escriptor polonès.
Abans de complir un any, ell i la seva família foren desplaçats a la ciutat polonesa de Gliwice, arran dels canvis fronterers subsegüents a la Segona Guerra Mundial pels quals la seva ciutat de naixement passà a formar part de l’URSS Es graduà en filosofia i en psicologia per la Universitat Jagielloński de Cracòvia, d’on posteriorment fou professor ajudant Aquests anys estigué vinculat al moviment literari de la Nova Onada polonesa, que rebutjava les directrius oficials del realisme socialista, com mostren els seus primers reculls de poemes Komunikat ‘Communicat’,…
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Societat constituïda el 1986 a partir de la transferència a la Generalitat Valenciana dels serveis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), dependent fins aleshores de l’administració central de l’Estat.
Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…
Serge Koussevitzky
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la…
Marc Antoni Ortí i Ballester
Literatura catalana
Teatre
Història
Dret
Cronista, poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia…
,
Antoni de Peguera i d’Aimeric
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…
,
Esteve Francès i Cabrera

Esteve Francès i Cabrera
Pintura
Pintor.
Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició…
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al…