Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya)
Art romànic
El poble de Sant Martí d’Aravó és situat aigua avall de Saneja, a la dreta del riu d’Aravó, que fa de termenal amb Puigcerdà L’església de Sant Martí ecclesia sancti Martini és esmentada com a afrontació territorial de la parròquia de Santa Cecília de Bolvir, en un precepte de confirmació de béns atorgat l’any 958 pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà Posteriorment, l’any 1030, hi ha notícia pel testament de Ponç, arxilevita, que aquest llegà a Guifré Eiz el mas que posseïa a Saneja, amb l’alou de Sant Martí o de Senillers Es tracta, evidentment, pel nom del…
Santa Eulàlia de Ronçana
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el…
Castell de Lliçà de Vall
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en…
Santa Maria d’Algerri
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179 en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte de Cabrera, cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà Amb anterioritat a les mencionades butlles,…
Castell de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als…
Sant Miquel del castell de Queralt (Bellprat)
Art romànic
Situació Mur de ponent de la capella de Sant Miquel del castell de Queralt, amb un campaneret d’espadanya, darrers vestigis d’aquest temple ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles de l’església són situades dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 Història Aquesta església fou sempre la capella de la fortalesa de Queralt Depengué de la canònica de Solsona per donació dels senyors del castell El castell de Queralt s’esmenta per primera vegada l’any 976, quan el comte Borrell i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona, el…
Santa Margarida de Cogullera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any…
Sant Martí Sesgueioles
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…
Sant Salvador de Pinells (Font-rubí)
Art romànic
Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat L’alou o lloc de…
Santa Magdalena de Blancafort
Art romànic
L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…