Resultats de la cerca

Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nulles Començà com a compositor d’òpera - Alessandro in Persia 1738- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo 1754 Apreciades també per WA Mozart, aquestes obres són considerades per alguns…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone…

Fill d’un mestre de música d’Esens, el 1845 emigrà amb la seva família als Estats Units El 1855 començà a organitzar concerts dominicals de música de cambra a Nova York, fet que li donà una gran anomenada A més, tocava el violí en diferents orquestres de la ciutat El 1859 fou contractat per la Brooklyn Philharmonic Society, agrupació amb la qual introduí el repertori simfònic europeu als Estats Units Al mateix temps, inicià una sèrie de concerts al Central Park novaiorquès El 1869 fundà la T Thomas Orchestra, que aquell any dugué a terme la seva primera gira per l’Amèrica del Nord i que fou…

Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al…

Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué…

Es llicencià en música a la Universitat d’Indiana Debutà l’any 1980 amb Messiah a Indianapolis El 1989 es presentà al Festival de Glyndebourne amb The rake’s progress I Stravinsky i aviat fou contractada per a interpretar diversos papers mozartians a la Deutsche Oper de Berlín i a l’Òpera de Viena El 1990 guanyà el primer premi del Concurs Marion Anderson EUA, i dos anys més tard actuà a l’Òpera de San Francisco en el paper de Titània El somni d’una nit d’estiu El 1991 es presentà, amb gran èxit, al Metropolitan de Nova York com a Marzelline Fidelio Sota la…

Fill de Jean-Féry Rebel, a tretze anys tocava en l’orquestra de l’Acadèmia Reial de Música i deu anys després obtingué el dret de successió per a ocupar el lloc que deixà vacant el seu pare als 24 Violons du Roi Fou amic íntim del també violinista i compositor François Francoeur El 1726 tocaren plegats al Concert Spirituel i estrenaren l’òpera Pirame et Thisbé , composta per tots dos D’aquesta manera iniciaren una collaboració que durà més de quaranta anys, al llarg dels quals escriviren nombroses obres escèniques Ambdós compositors defensaren Rameau i l’estil francès durant la…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus…