Resultats de la cerca

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà,…

Es trobava en l’actual conjunt d’edificis que formen el petit nucli de població de Freixenet Era situada dins l’antic terme del castell de Riner Serví d’estatge a una família de cavallers que portava el mateix nom de Freixenet, la qual es trobava lligada als senyors del castell de Riner El lloc de Freixenet apareix documentat a partir de l’any 1027, quan en la publicació del testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, aquesta dama manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet La família Freixenet apareix portant el seu nom a partir de l’any 1058…

Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per trobar com a…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294,…

Es tracta d’una església pràcticament desapareguda que es troba prop de les restes del castell de Mallabecs, a mig vessant de la serra del Montsec, damunt del poble de l’Ametlla El lloc i castell de Mallabecs apareixen esmentats per primera vegada l’any 1068, entre les afrontacions del castell d’Àger, en la definitiva dotació de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i la seva muller La parròquia de Mallabecs depengué de la pabordia de Mur, però més tard passà a la jurisdicció d’Àger, tal com consta en el llibre de sinodals del 1648 El titular de l’església, sant Miquel, el…

Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf El mateix féu Albert de Castellvell el 1171 El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar…

L’actual castell de Sornian, al centre del poble del mateix nom, és una construcció essencialment dels segles XVI i XVII, molt transformada per la construcció d’habitatges al seu interior Tanmateix, sembla probable que sigui el successor d’un de més antic, alt-medieval El lloc de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí, és conegut des de l’any 950, en què en una butlla el papa Agapit II confirmà al monestir de Sant Miquel de Cuixà un alou que tenia a Sornian Al segle XII apareix consignada la família Sornià, senyors o castlans del lloc, vassalls dels vescomtes de…

Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “ in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu ”, per nou sous Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini al …