Aquesta església parroquial es degué bastir a partir de la repoblació i l’organització definitives de l’indret de Porrera al final del segle XII i principi del segle XIII. El 1170 el rei Alfons I va concedir la Vall Porrera amb els delmes i les primícies als canonges de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf. El mateix féu Albert de Castellvell el 1171. El 1201 Arnau, prior de Sant Vicenç de Garraf, va concedir als habitants de la vall de Porrera una carta de poblament. La parròquia de Sant Joan de Porrera sembla que inicialment va ser sufragània de la de Siurana, i encara probablement fins ben entrat el segle XIII. La primera notícia de la parròquia és del 1279. En aquesta època, i des del 1263, la senyoria del terme era d’Escaladei, que n’havia comprat el domini a Sant Vicenç de Garraf. El temple d’època romànica degué funcionar fins a mitjan segle XVIII, que es construí una nova església parroquial, beneïda el 1771.