Resultats de la cerca

Situació Petita església molt transformada de nau rectangular i capçalera carrada ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere es troba un xic aïllada dins el petit grup de cases que formen l’agregat de Muller, que s’emplaça a ponent de l’antic municipi de l’Aranyó, annexat el 1974 al municipi de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG510192 S’arriba al petit nucli de Muller des de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt un cop fets uns 6 km, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a Muller en un recorregut d’1 km XSB Història Aquesta església fou una sufragània de la…

Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…

Situació A l'esquerra, secció transversal de l'església A la dreta, planta, a escala 1200, amb una nau originàriament rematada per un absis, avui desaparegut, bé que encara en són visibles les traces M Anglada La petita església de Santa Cília, o Santa Cecília, es troba a l’antic terme de Sorerols, mirant a la vall de Sau, i té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment arruïnat La capella queda situada al límit del terme municipal de Tavertet, a l’extrem de migjorn, vora el municipi de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat…

Mapa de les esglésies de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Santa Maria de Biosca Sant Nicolau de Biosca Mare de Déu del Pla o Sant Pelegrí Sant Miquel de Lloberola Santa Maria del Solà Sant Miquel del Masdenforn Sant Andreu de Montconill Sant Pere Sasserra Cervera Sant Nicolau del castell de Cervera Santa Maria de Cervera Sant Joan de la comanda de l’Hospital Sant Bernat Sant Salvador de Cervera Sant Antoni Convent de Sant Francesc Sant Pere Gros Sant Salvador de Vergós de Cervera Sant Miquel de la Prenyanosa Santa Maria de Malgrat Sant Pere de Castellnou d’Oluja Sant Pere de la…

Santa Isabel cuidant malalts acompanyada de les seves serventes, al retaule de Sant Bartopmeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona, obra de Guerau Gener Bartomeua Bou, vídua del noble Francesc de Santcliment, encarregà aquest retaule a Guerau Gener el 1400 Inicialment es va collocar en una capella del claustre de la catedral i més tard es traslladà a una altra de l’interior Segons la Llegenda àuria , Isabel d’Hongria, casada amb Lluís IV, landgravi de Turíngia, era molt caritativa i fundà un hospital de pobres i malalts, que cada dia visitava dues vegades, escena que recull la pintura…

Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Situada a la costa meridional de l’illa, prop de la desembocadura de l’Ozama, fou la primera ciutat fundada pels europeus 1496 al continent americà i fou també el punt de partida de la colonització castellana a les Antilles Tingué una gran prosperitat fins al final del s XVI, a partir del qual entrà en una llarga decadència, que durà fins a l’inici del règim del general Trujillo, període en què aconseguí un gran desenvolupament A més de les funcions polítiques i administratives, hi tenen importància les activitats comercials i portuàries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior…