Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
festivals musicals de Canet
Música
Sèrie de festivals musicals celebrats a Canet de Mar (Maresme) entre el 1971 i el 1978.
Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta Woodstock, Wight, etc, foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó De les Sis hores de Cançó a Canet com foren coneguts els festivals des del 1971, sorgí el 1975 el Canet Rock , que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan Ramon , que en fou l'impulsor fins el 1974, any que…
Costoja
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments…
Societat Catalana de Biologia
Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes el 1939.
Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de JTrueta sobre poliomielitis fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada El 1963 fou represa la publicació dels Treballs substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982, que ha arribat al número 39 1986 i ha dedicat volums d’homenatge a LCervera, JTrias i Pujol, APi i Sunyer, PBabot, etc i volums corresponents als colloquis celebrats, alguns dels quals com ara, Cap on va la Biologia , 1971 assoliren un ressò…
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té…
Iwan Otto Armand Knorr
Música
Pedagog i compositor alemany.
La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…
Unió Republicana
Partit polític
Coalició electoral que el 1893 aplegà els federals pimargallians (del Partit Republicà Democràtic Federal), els progressistes de Manuel Ruiz Zorrilla (del Partit Republicà Progressista) i els centralistes de Nicolás Salmerón (del Partit Republicà Centralista).
Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina