Resultats de la cerca
Es mostren 10793 resultats
‘Abd al-‘Azīz III d’Aràbia Saudita
Història
Política
Emir (1902-17), soldà (1917-27) i rei (1927-32) de Najd, rei d’Al-Ḥijāz (1927-32) i d’Aràbia Saudita (1932-53), de la dinastia wahhabita.
Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats Al-Riyāḍ, 1902 la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25 El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’Aràbia Saudita La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats del 1927 al 1936 Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera des del 1938 consolidaren el seu poder…
Frederic I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1523-33) i de Noruega (1525-33) i duc de Slesvig i Holstein.
Fill del rei Cristià I i de Dorotea de Brandenburg Succeí el seu nebot Cristià II, que fou deposat el 1523 Afavorí la Reforma i promogué el luteranisme a Dinamarca, malgrat la majoria catòlica al Rigsraad
Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona…
,
Venceslau II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1278-1305) i de Polònia (Venceslau I: 1300-05).
Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i…
Frederic I de Württemberg
Història
Duc (1797-1803), primer elector (1803-06) i primer rei de Württemberg (1806-16).
Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània
Magne II de Suècia
Història
Rei de Suècia (1319-64) i de Noruega (Magne VI [o VII]) (1319-43).
Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364
Joan II de Catalunya-Aragó
Medalló de Joan II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79).
Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…
Felip IV de Castella

Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina