Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Les ramnàcies
Grup format per quasi un miler d’espècies arbòries i arbustives, distribuïdes per tot el món, algunes de les quals s’han utilitzat per a extreure’n colorants i d’altres per a plantar-les com a ornamentals Les flors, axillars, petites i, de vegades, sense corolla, són hermafrodites i tetràmeres o pentàmeres El gineceu és bicarpellar, però té de vegades, quatre cavitats Els fruits poden ser secs o carnosos Algunes de les ramnàcies són plantes punxoses perquè tenen les estípules transformades en espines Ramnàcies 1 Espinavessa Paliurus spina-christi a aspecte d’una branca amb fulles, espines i…
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…
Les cucurbitàcies
Formen una família de grandària mitjana que té 90 gèneres i unes 700 espècies, distribuïdes pels països càlids Als Països Catalans només hi ha dues cucurbitàcies autòctones i fins una desena de cultivades Cucurbitàcies 1 Cogombre amarg Ecballium elaterium a branca amb flors sobre peduncles drets i fruits sobre peduncles corbats x 0,5 b dehiscència explosiva d’un fruit madur x 0,5 2 Carbassina Bryonia cretica subspècie dioica a individu masculí amb flors x 0,5 b detall d’una flor masculina x 2 c peu femení amb fruits x 0,5 d detall d’una flor femenina amb el fruit a mig madurar x 1 Eugeni…
El gripau pintat meridional
Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…
Almadén
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat entre les muntanyes de Chillón i la serra d’Almadén
, al vessant N de la Sierra Morena, i regat pel riu Valdeazogues.
És centre de subàrea comercial cereals, cigrons, patates, oli La principal riquesa és la mineria Hi és explotat el cinabri, del qual hom extreu una quantitat de mercuri que la situa entre els primers productors del món El jaciment ja fou explotat pels cartaginesos els àrabs li donaren importància i el 1557 prengué nova empenta en ésser descobert el sistema d’amalgamació per a la separació del mercuri El mineral, d’origen hidrotermal i format a baixa temperatura per reemplaçament, es troba en tres bancs de quarsites blanquinoses i esquists del Silurià inferior, omplint les esquerdes la seva…
Córdoba
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Argentina, situada vora el riu Primero, a l’àrea de contacte entre el sector muntanyós de la Sierra de Córdoba i el pla de La Pampa.
Al nucli antic, de planta colonial, hi ha el centre de negocis Ha tingut un ràpid creixement demogràfic i és la segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants Segon nucli industrial de l’Argentina indústria mecànica, química, tèxtil, de la construcció, alimentària i mercat d’una extensa àrea agrícola i pecuària a causa de la seva excellent situació i de les bones comunicacions carreteres, ferrocarrils i aeroports Important centre cultural i d’ensenyament superior Universidad Nacional de Córdoba, fundada el 1613, Universidad Católica de Córdoba, fundada el 1956 i Escuela de Ingeniería…
península Ibèrica

Mapa geològic de la Península Ibèrica
© Fototeca.cat
Península
Península del SW d’Europa, situada entre la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i…
port d’Alcolea del Pinar
Pas (1 206 m) situat a la Sierra Ministra, el qual uneix la vallde l’Ebre amb la Meseta per la bretxa del Jalón, a tocar de la població homònima (Guadalajara, Castella-la Manxa).
El port ha donat lloc a una indústria hotelera de trànsit
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Luna
Gran llinatge de rics homes d’Aragó.
Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina