Formen una família de grandària mitjana que té 90 gèneres i unes 700 espècies, distribuïdes pels països càlids. Als Països Catalans només hi ha dues cucurbitàcies autòctones i fins una desena de cultivades.
Cucurbitàcies. 1 Cogombre amarg (Ecballium elaterium): a branca amb flors sobre peduncles drets i fruits sobre peduncles corbats (x 0,5); b dehiscència explosiva d’un fruit madur (x 0,5). 2 Carbassina (Bryonia cretica subspècie dioica): a individu masculí amb flors (x 0,5); b detall d’una flor masculina (x 2); c peu femení amb fruits (x 0,5); d detall d’una flor femenina amb el fruit a mig madurar (x 1).
Eugeni Sierra
Comprenen plantes que fan fruits comestibles molt apreciats com el meló (Cucumis melo), originari de l’Àfrica tropical i d’Àsia; el cogombre (Cucumis sativus), provinent de l’Índia; les carbasses i els carbassons (Cucurbita pepo), importats d’Amèrica; i la síndria (Citrullus lanatus) de l’Àfrica tropical. També es cultiva la carbassera vinetera (Lagenaria vulgaris) com a planta ornamental i pels seus fruits grossos de formes diverses, emprats com a flotadors i per a posar-hi líquids. Són plantes anuals o vivaces, en general enfiladisses. Dels nusos de les tiges neixen fulles més o menys retallades i també llargs circells, simples o ramificats, que són el resultat de la transformació de ramificacions laterals. Les flors són unisexuals, però n’hi pot haver d’un i altre sexe en una mateixa planta. El periant, generalment pentàmer, és format per sèpals i pètals soldats inferiorment. Els representants més primitius de la família tenen cinc estams lliures, cadascun amb una sola teca, de forma linear; d’altres, tenen aparentment tres estams, però dos d’aquests no són sinó el resultat de la soldadura total o parcial de dos parells d’estams, i el tercer correspon al cinquè estam. En últim terme, les espècies més evolucionades solen presentar els cinc estams poc o molt soldats en un de sol i les anteres replegades intensament en forma de lletra S. L’ovari és ínfer i, en madurar, origina un fruit anomenat pepònide, normalment indehiscent, que té l’estructura d’una baia però amb el pericarpi endurit. De vegades, tal com passa als melons i als fruits d’altres cucurbitàcies, les placentes es troben extraordinàriament desenvolupades.
La carbassina o briònia (Bryonia cretica subspècie dioica) és una petita liana de tiges herbàcies i fulles palmades dividides en cinc lòbuls, que s’enfila mitjançant circells. Tal com indica l’epítet subespecífic, es tracta d’una planta dioica, els peus femenins de la qual donen uns fruits de la grandària d’un pèsol, vermells quan són madurs. Les flors masculines tenen tres estams, dos dels quals són dobles, amb les anteres soldades només a la base. La carbassina és una planta pròpia de les bardisses, dels marges i dels herbassars nitròfils que s’agrada dels sòls humits. Es fa a bona part del país, però és inexistent a les illes Balears.
El cogombre amarg o cogombret (Ecballium elaterium) és una herba vivaç, d’una alçada de fins mig metre, que té les tiges aspres i les fulles triangulars de base cordiforme cobertes de pèls rígids. Les flors masculines tenen tres estams i presenten les anteres soldades fins a la meitat. Les flors femenines originen un fruit ovoide d’uns 4 o 5 cm, situat al capdamunt d’un peduncle corbat. La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur es desprèn del peduncle i, per una obertura basal, llança amb força les llavors juntament amb el líquid que els dona pressió; per això aquesta planta s’anomena també esquitxagossos. Es troba estesa per tot el litoral i viu principalment en indrets ruderals, vora els llocs habitats. Floreix a ple estiu i també durant la tardor.
La coloquinta (Citrullus colpcynthis), originària de les zones àrides de l’Àfrica del Nord, es troba en alguns indrets litorals dels Països Catalans. Les flors tenen tres estams, amb les anteres totalment soldades i fortament replegades. Fa un fruit de la grandària d’una taronja, però de color groc, molt amarg. Utilitzat com a purgant en temps antics, és metzinós fins i tot ingerit en quantitats relativament petites.